“The Living and the Dead” is a collaborative show of over 50 artists, including Amy Yao, Brian Belott, Anicka Yi, Uri Aran, George Condo, Justin Matherly, Haim Steinback, and dozens of others. The art is an almost bewildering mix of styles and mediums, ranging from wooden statues to fishing poles, giant ice cubes, elastic, and deep-fried q-tips. The show opened last night at Gavin Brown`s Enterprises, and runs from July 1st – Aug. 7th.
Related Links:
Gavin Brown’s Enterprise [Official Site]
Summer Group Shows, Part II [Artnet]
The writing on the wall at Gavin Brown`s Enterprise reads The whole world + the work = the whole world, and “The living and the dead” is curated accordingly. The show is a mish-mash collage of provocation, implication, silliness, and the occasional profound beauty – with pieces like George Condo`s painting The Apparition“, Uri Aran`s video “The Donut Gang”, and Justin Matherly`s sculpture, “The terror that so often accompanies involuntary defecation”.
Among the first to greet the entering viewer from a line-up of over 50 artists and emergents is the work of Scott Penkava, a giant pile of multi-colored Legos spilling out unto the floor which “weighs 180 pounds, the weight of the average person.” “It’s basically my thank you to Felix Gonzales Torres.” Says Penkava. The piece is aptly named “Untitled (Portrait of Felix in NY)”, and in honor of the original piece (a 175 lb pile of candy the weight of (and in honor of) the artist’s dead lover which was continually replenished), the Legos are to be played with, not just looked at.” Nearby, an massive ice cube is melting, slowly releasing the rope tied to many smiley-faced yellow balloons. Ronkom’s Counco AC 500 change maker in the wall offers change for dollar bills, but only gives back 75 cents.
At the barbecue
- Photos by Michael Bartelle.
Sessió museus i web 2.0 a Madrid
Divendres 29 de maig va tenir lloc a Madrid la darrera sessió de les Jornades “Comunicando el Museo”, que ha estat dedicada als nous mitjans i la web 2.0. Amb assistència d’uns 150 professionals de la comunicació de museus i centres culturals provinents de tot l’estat, el matí va transcórrer integrat per 3 ponències i debat posterior.
En primer lloc va intervenir Javier Celaya, expert en Comunicació 2.0, autor entre d’altres d’un estudi sobre els museus i 2.0 ja l’any 2006, Las nuevas tecnologías Web 2.0 en la promoción de museos y centros de arte i del recent La empresa en la web 2.0. Després d’una panoràmica sobre les principals xarxes socials, Facebook, Flickr, Youtube, Twitter, etc., va parlar de l’explosió de perfils de centres culturals que estan apareixent a aquestes xarxes. Va posar de relleu el que, al meu entendre, va constituir el seu missatge a retenir: s’hi està fent el mateix que a la web o al butlletí de notícies, a l’e-news, de manera que l’usuari rep la mateixa comunicació a través de diferents canals. A les xarxes socials s’ha de parlar en un llenguatge diferent i fer coses diferents. El que hi diem ha de ser més en to de conversa, de construir xarxa de relacions, d’escoltar. I el que hi fem ha d’oferir atractius que fidelitzin els amics, com per exemple, oferir als amics de Facebook coses abans que estiguin a l’abast de tot el públic com una pre-visita, una publicació, mil possibilitats, que cada museu ha de saber imaginar i experimentar. Deia Javier molt explícit “Si en Twitter me informáis de que inauguráis una exposición, no me interesa”, és clar, aquesta informació ja arriba per altres canals, en canvi pot tenir més ganxo explicar alguna cosa en viu durant la mateixa inauguració o, prèviament, algun moment del procés del muntatge, detalls que realment acosten el museus al públic.
A continuació es va presentar el projecte Krea, de Vitòria, a càrrec d’Oliana Blanco, la cap de comunicació d’aquest centre de cultura contemporània. Un centre multidisciplinar i enfocat a la creació jove que, mentre està esperant que finalitzi l’adequació de l’edifici on s’instal·larà (un antic convent de clausura!), ja està tenint una presència activa a la xarxa. L’Oliana va parlar que la 2.0 és més una filosofia que unes eines, una filosofia de participació, de debat, de conversa, la mateixa que està inspirant el projecte Krea.
La darrera ponència, la va presentar Gail Durbin, cap del Victòria & Albert Online, amb qui ja he coincidit en dues edicions del congrés de Museums & the Web. Excel·lent comunicadora, va arrasar explicant les diferents experiències que desenvolupen al V&A al Flickr, principalment.
De les moltes coses interessants que va compartir amb el públic, en comentaré 3: un concepte, iniciatives a Flickr i reptes de futur. En primer lloc, va presentar un encertat concepte de divisió de les xarxes socials entre les que anomena “Me” sites (webs del jo), Facebook, Myspace, Twitter, on es parla de la “meva vida, els “meus” amics, i les “Us” sites (webs del nosaltres), com Flickr, Youtube, Delicious, que són essencialment llocs de compartir. Mentre les primeres estan gestionades pel departament de Màrketing, les segones són gestionades pel web team, l’equip d’Internet, o els departaments d’Educació i de Conservació. Va apuntar que Twitter probablement està ja a mig camí de les dues vessants individual/col·lectiva.
En segon lloc, va accentuar la importància, en l’entorn 2.0, de centrar-se en tasques on els visitants, els usuaris, poden ser experts, poden aportar nous continguts i coneixement (“els museus -va dir- no són la única gent que tenen experts”). En el cas del V&A, seria absurd demanar opinions sobre els teixits del s.XVI, posem per cas, quan el museu compta amb un dels millors especialistes del món en la matèria; en canvi, en Flickr, han buscat temes on la participació dels usuaris és rellevant, per exemple, en fotografia artística (d’ombres, de tatuatges/body art)
, o en fotografia documental (recull de fotografies de casaments d’època: es demana que les fotografies vagin acompanyades de la referència de noms, dates, lloc. Ja són més de 360 les que han rebut, que seran estudiades pel centre d’estudis genealògics: d’aquesta manera, a més, el museu ha aconseguit tenir digitalitzat pels propis usuaris un material que hagués estat fora del seu abast altrament.
Entre els reptes de futur que tenen plantejats al V&A Online, es troben, en primer lloc, el crear comunitat: fins ara són més aviat activitats aïllades, i es plantegen si crear una comunitat V&A o diverses de temàtiques, com per exemple una al voltant de la fotografia. I el segon repte és el Mobile user-generated content, és a dir, adaptar al mòbil el contingut generat pels usuaris. També va anunciar que per la tardor el V&A disposarà d’un milió d’objectes digitalitzats accessibles a la seva web.
Al debat es va posar molt clarament de manifest l’altíssim grau d’interès dels museus i centres culturals presents en l’entrada a les xarxes socials i, alhora, el grau de desconeixement i diríem un punt “verd” encara respecte d’altres països. Va sorgir el tema delicat dels drets d’autor i la por a la pèrdua de control dels continguts (apunt de Celaya: cal fer l’evolució conceptual de control de la informació a gestió de la informació). També va aflorar la inquietud per la manca de personal preparat per gestionar aquests recursos i la legítima preocupació per la dedicació necessària que ve a sobrecarregar uns equips humans en general molt reduïts, tant en els equips d’Internet, allà on en tenen, com en general als equips de comunicació. Recomanació unànime dels ponents: començar en petit i començar ja.
Des del Museu Picasso vam anunciar la tot just estrenada presència a les xarxes al mes de maig a Facebook, Flickr, Youtube, Delicious i blog, que ha anat precedida d’una prospectiva del que fan els museus del món a les xarxes socials. L’acció 2.0, als museus del nostre país encara no ha arrencat amb empenta, tot i que comencen a haver algunes iniciatives sobretot a Facebook (Prado, Reina, Fundació Miró), a Youtube (MNACTEC_Museu Ciència i Tècnica de Catalunya) i de wikis (WikiDocentes del Guggenheim de Bilbao). Aquest panorama tot just incipient en 2.0 s’estén en general a Europa, amb l’excepció avançada del Regne Unit (Tate, National Gallery, V&A), però als Estats Units (Brooklyn, MoMA, Metropolitan, Indianapolis), i Austràlia (Powerhouse) estan donant unes experiències molt rellevants.
En un proper post parlarem amb més detall d’aquestes experiències museístiques 2.0 arreu.
Conxa Rodà. Museu Picasso
Calling all teenagers! Or, most likely, calling all parents, family friends, and teachers of teenagers!
The Wren’s Nest Publishing Co.’s newest literary journal, recently christened Wayfarer’s Diary will be accepting fiction, non-fiction, artwork, essays, poetry and anything else you can think of through July 6th.
Here are some darned convincing reasons the high school student in your life should submit:
The submission cover sheet can be found here, and all submissions should be sent to wrensnetsubmissions@gmail.com. Easy.
Plus, I’m pretty sure it’s a proven fact that the best pieces of literary work in history have been born out of BBQ and fireworks. Look it up, geniuses.
Spread the word, please!
La proposition de loi de la sénatrice Catherine Morin-Desailly, membre de l'ancienne équipe municipale de Rouen, vient d'être approuvée. Elle doit encore être soumise aux députés. Il s'agirait de restituer à la Nouvelle-Zélande les têtes maories conservées dans les musées français.
Un certain nombre de pays européens sont déjà engagés dans une telle démarche. Cette proposition fait suite au débat concernant la restitution de la tête maorie conservée au Muséum d'histoire naturelle de Rouen. J'avais consacré un article au mois de mai à cette question et plus largement, à la présence des restes humains dans les musées.
Take a look around you on Independence Day and you’ll probably find throngs of patriotic Americans bedecked in the stars and stripes. The flag, long a symbol of both pride and protest, provides present-day design inspiration for everything from T-shirts to neckties, hats, and hair ribbons.
The American flag was the inspiration behind many of the outfits worn by people who entered the museum’s Star-Spangled Banner singing contest earlier this year. The contest is over now and our grand prize winner gave a breathtaking performance on Flag Day. But I propose a new mini-contest—one in which the only prize is bragging rights. Who do you think—out of the 15 video entries below—is most fashionably red, white, and blue?
Will it be Johnny Lanza’s Uncle Sam hat? 4 year old Isabelle’s pigtails? Or maybe 70-year old Judie’s star-spangled tanktop? You decide!
Can't see the video playlist above? View it on YouTube.
Dana Allen-Greil is the new media project manager at the National Museum of American History.
When you buy or renew an Anchor membership ($160), you will receive a free Museum lunch box full of summertime goodies. The Anchor level membership offers early registration for camps and special events, a guest pass for a family of five, two performance tickets, plus admission for six and reciprocal benefits. The passes, along with other summertime surprises, are included in your own metal lunch box.
This offer is only valid for Anchor memberships purchased in person at the Front Desk and only while supplies last.
Sessió museus i web 2.0 a Madrid
Divendres 29 de maig va tenir lloc a Madrid la darrera sessió de les Jornades “Comunicando el Museo”, que ha estat dedicada als nous mitjans i la web 2.0. Amb assistència d’uns 150 professionals de la comunicació de museus i centres culturals provinents de tot l’estat, el matí va transcórrer integrat per 3 ponències i debat posterior.
En primer lloc va intervenir Javier Celaya, expert en Comunicació 2.0, autor entre d’altres d’un estudi sobre els museus i 2.0 ja l’any 2006, Las nuevas tecnologías Web 2.0 en la promoción de museos y centros de arte i del recent La empresa en la web 2.0. Després d’una panoràmica sobre les principals xarxes socials, Facebook, Flickr, Youtube, Twitter, etc., va parlar de l’explosió de perfils de centres culturals que estan apareixent a aquestes xarxes. Va posar de relleu el que, al meu entendre, va constituir el seu missatge a retenir: s’hi està fent el mateix que a la web o al butlletí de notícies, a l’e-news, de manera que l’usuari rep la mateixa comunicació a través de diferents canals. A les xarxes socials s’ha de parlar en un llenguatge diferent i fer coses diferents. El que hi diem ha de ser més en to de conversa, de construir xarxa de relacions, d’escoltar. I el que hi fem ha d’oferir atractius que fidelitzin els amics, com per exemple, oferir als amics de Facebook coses abans que estiguin a l’abast de tot el públic com una pre-visita, una publicació, mil possibilitats, que cada museu ha de saber imaginar i experimentar. Deia Javier molt explícit “Si en Twitter me informáis de que inauguráis una exposición, no me interesa”, és clar, aquesta informació ja arriba per altres canals, en canvi pot tenir més ganxo explicar alguna cosa en viu durant la mateixa inauguració o, prèviament, algun moment del procés del muntatge, detalls que realment acosten el museus al públic.
A continuació es va presentar el projecte Krea, de Vitòria, a càrrec d’Oliana Blanco, la cap de comunicació d’aquest centre de cultura contemporània. Un centre multidisciplinar i enfocat a la creació jove que, mentre està esperant que finalitzi l’adequació de l’edifici on s’instal·larà (un antic convent de clausura!), ja està tenint una presència activa a la xarxa. L’Oliana va parlar que la 2.0 és més una filosofia que unes eines, una filosofia de participació, de debat, de conversa, la mateixa que està inspirant el projecte Krea.
La darrera ponència, la va presentar Gail Durbin, cap del Victòria & Albert Online, amb qui ja he coincidit en dues edicions del congrés de Museums & the Web. Excel·lent comunicadora, va arrasar explicant les diferents experiències que desenvolupen al V&A al Flickr, principalment.
De les moltes coses interessants que va compartir amb el públic, en comentaré 3: un concepte, iniciatives a Flickr i reptes de futur. En primer lloc, va presentar un encertat concepte de divisió de les xarxes socials entre les que anomena “Me” sites (webs del jo), Facebook, Myspace, Twitter, on es parla de la “meva vida, els “meus” amics, i les “Us” sites (webs del nosaltres), com Flickr, Youtube, Delicious, que són essencialment llocs de compartir. Mentre les primeres estan gestionades pel departament de Màrketing, les segones són gestionades pel web team, l’equip d’Internet, o els departaments d’Educació i de Conservació. Va apuntar que Twitter probablement està ja a mig camí de les dues vessants individual/col·lectiva.
En segon lloc, va accentuar la importància, en l’entorn 2.0, de centrar-se en tasques on els visitants, els usuaris, poden ser experts, poden aportar nous continguts i coneixement (“els museus -va dir- no són la única gent que tenen experts”). En el cas del V&A, seria absurd demanar opinions sobre els teixits del s.XVI, posem per cas, quan el museu compta amb un dels millors especialistes del món en la matèria; en canvi, en Flickr, han buscat temes on la participació dels usuaris és rellevant, per exemple, en fotografia artística (d’ombres, de tatuatges/body art), o en fotografia documental (recull de fotografies de casaments d’època: es demana que les fotografies vagin acompanyades de la referència de noms, dates, lloc. Ja són més de 360 les que han rebut, que seran estudiades pel centre d’estudis genealògics: d’aquesta manera, a més, el museu ha aconseguit tenir digitalitzat pels propis usuaris un material que hagués estat fora del seu abast altrament.
Entre els reptes de futur que tenen plantejats al V&A Online, es troben, en primer lloc, el crear comunitat: fins ara són més aviat activitats aïllades, i es plantegen si crear una comunitat V&A o diverses de temàtiques, com per exemple una al voltant de la fotografia. I el segon repte és el Mobile user-generated content, és a dir, adaptar al mòbil el contingut generat pels usuaris. També va anunciar que per la tardor el V&A disposarà d’un milió d’objectes digitalitzats accessibles a la seva web.
Al debat es va posar molt clarament de manifest l’altíssim grau d’interès dels museus i centres culturals presents en l’entrada a les xarxes socials i, alhora, el grau de desconeixement i diríem un punt “verd” encara respecte d’altres països. Va sorgir el tema delicat dels drets d’autor i la por a la pèrdua de control dels continguts (apunt de Celaya: cal fer l’evolució conceptual de control de la informació a gestió de la informació). També va aflorar la inquietud per la manca de personal preparat per gestionar aquests recursos i la legítima preocupació per la dedicació necessària que ve a sobrecarregar uns equips humans en general molt reduïts, tant en els equips d’Internet, allà on en tenen, com en general als equips de comunicació. Recomanació unànime dels ponents: començar en petit i començar ja.
Des del Museu Picasso vam anunciar la tot just estrenada presència a les xarxes al mes de maig a Facebook, Flickr, Youtube, Delicious i blog, que ha anat precedida d’una prospectiva del que fan els museus del món a les xarxes socials. L’acció 2.0, als museus del nostre país encara no ha arrencat amb empenta, tot i que comencen a haver algunes iniciatives sobretot a Facebook (Prado, Reina, Fundació Miró), a Youtube (MNACTEC_Museu Ciència i Tècnica de Catalunya) i de wikis (WikiDocentes del Guggenheim de Bilbao). Aquest panorama tot just incipient en 2.0 s’estén en general a Europa, amb l’excepció avançada del Regne Unit (Tate, National Gallery, V&A), però als Estats Units (Brooklyn, MoMA, Metropolitan, Indianapolis), i Austràlia (Powerhouse) estan donant unes experiències molt rellevants.
En un proper post parlarem amb més detall d’aquestes experiències museístiques 2.0 arreu.
Conxa Rodà. Museu Picasso
Robert Motherwell's Monster (for Charles Ives)
Robert Motherwell, known as an intellectual painter, has sometimes been called the spokesperson for the abstract expressionist movement. He painted in a style that often involved spontaneously generated images on large fields of canvas. Fifty years ago, in 1959, he created Monster (for Charles Ives). It has a white circle slightly off center that looks like a porthole on a ship looking into fog.
As the title suggests, a hulking animal, made up of brown brushwork on a dirty white ground, looms. The composition is reminiscent of Motherwell's previous interpretations of Francisco Goya’s The Dog. At the time of the painting, Motherwell was listening to a festival of music by avant-garde composer Charles Ives on radio station WBAI in New York. Motherwell remarked that his painting expressed the difficulties faced by the American artist. “I dedicated the painting to Ives, for the title refers to the monstrous ambiguity of the modernist artist’s situation, which Ives no less (and no more) epitomizes than other deeply serious composers, poet, playwrights, painters and sculptors in the U.S.A. in the twentieth century."
Motherwell was perhaps the most "political" of the abstract expressionists and did not shy away from social commentary. His painting series "Elegies to the Spanish Republic" delves into the Spanish Civil War (1936–1939). (See paintings from this series in the Metropolitan, the MoMA, and the Guggenheim.) I admire Motherwell for not turning away from war and other miseries, and for showing us the light that emerges out of darkness. "Monsters occur more often in my work than may be supposed," Motherwell said as well. That quote has made me take a closer, deeper look at Motherwell's work, in case I may have missed something.
Not all monsters are the kind lurking under the stairs. Some are right in front of you. The trick is to find them before they find you.
Check out more artworks in our collection by Robert Motherwell and explore our online exhibition Modernism and Abstraction for a survey of other artists. You can find related books in our online shop: Modernism and Abstraction: Treasures from the Smithsonian American Art Museum and Modern Masters: American Abstraction at Midcentury.
Em coneixia tot això dels museus com un llibre. La Phoebe [es tracta de la germana petita del protagonista] anava a la mateixa escola on jo havia anat de petit, i sempre hi voltàvem. Teníem una mestra, la senyoreta Aigletinger, que ens portava al museu gairebé cada coi de dissabte. A vegades ens miràvem els animals i a vegades ens miràvem totes les coses que havien fet els indis a l'antiguitat. Ceràmica i cistells de palla i coses d'aquestes. Quan hi penso em poso molt content. Ara i tot. Recordo que quan ja havíem vist totes les coses índies, normalment anàvem a veure alguna pel·lícula en un auditori molt gran. Colom. Sempre feien Colom descobrint Amèrica, suant tinta perquè en Ferran i la Isabel li deixin pasta per comprar barcos, i després els mariners amotinant-se-li i d'això. A ningú no li importava un rave en Colom, però sempre portaves molts de caramels i xiclets i coses, i a dins de l'auditori feia tan bona olor! Sempre feia olor com si a fora plogués, encara que no ho fes, i tu estaves a l'únic lloc sec, agradable i còmode del món. M'encantava aquell coi de museu. Recordo que havies de passar per la Sala Índia per anar a l'auditori. Era una habitació llarga, llarga, i se suposava que només podies parlar en veu baixa. La mestra anava primer, després la classe. Anàveu dues fileres de nanos, i et tocava un company. La majoria de les vegades, el meu company era una nena que es deia Gertrude Levine. Sempre et volia agafar la mà, i sempre tenia la mà enganxosa o suada o una cosa per l'estil. El terra era de pedra, i si tenies boles a la mà i les deixaves anar, saltaven una bogeria per tot el terra i feien un gran escàndol, i la mestra feia parar la classe i anava cap endarrera per veure què cony passava. Mai no s'emprenyava, però, la senyoreta Aigletinger. Després passaves pel costat d'una canoa índia de guerra, llarga, llarga, tan llarga com tres cois de Cadillacs seguits, amb cap a vint indis a dins, alguns remant, alguns només fenta cara de durs, i tots amb pintura de guerra per tota la cara. Hi havia un tio que feia molta por al final de la canoa, amb una màscara. Era el doctor bruixot. Em psava la pell de gallina, però m'agradava de totes maneres. Una altra cosa, si tocaves un dels rems o alguna cosa d'aquestes quan passaves, un dels guardes et deia: -"No toqueu res, nens"- però sempre una deia amb una veu amable, no pas com un coi de policia ni res. Després passaves pel costat d'una gran vitrina de vidre, amb indis a dins fregant pals per fer foc, i una squaw teixint una manta.
L'squaw que teixia la manta estava com inclinada, i li podies veure el pit i d'això. Tots hi fotíem un bon cop d'ull, les noies i tot, perquè només eren nenes i tenien tant de pit com nosaltres. Després, just abans d'entrar dins l'auditori, just al costat de les portes, hi havia aquell esquimal. Seia a la vora d'un forat en un llac gelat, i pescava pel forat. Tenia un parell de peixos vora el forat, que ja havia pescat. Hosti, aquell museu estava ple de vitrines de vidre. Encara n'hi havia més a dalt, amb cérvols a dins, bevent en una bassa, i ocells volant cap al sud per passar l'hivern. Els ocells de més a prop eren dissecats i penjats amb fils, i els del fons només eren pintats a la paret, però tots semblava que volaven de debò cap al sud, i si ajupies el cap i te'ls miraves de cap per avall, encara semblava que tinguessin més pressa per anar cap al sud. El millor d'aquell museu, però, era que tot estava sempre al mateix lloc. Ningú no es movia. Hi podies anar cent mil vegades i aquell esquimal encara acabava de pescar aquells dos peixos, els ocells encara volaven cap al sud, els cérvols encara bevien en aquella bassa, amb les seves banyes precioses i les seves cames primes i precioses, i aquella squaw amb el pit nu encara teixia la mateixa manta. Ningú no canviava. L'única cosa diferent eres tu. No eres pas gaire més vell ni res. No era això, ben bé. Eres diferent, i prou. Aquest cop portaves un abric. O el nano que tenies de company de fila l'última vegada havia agafat escarlatina i ara tenies un company nou. O feia la classe una substituta, en compte de la senyoreta Aigletinger. O havies sentit que el teu pare i la teva mare es barallaven al lavabo. O potser només havies vist pel carrer una d'aquelles basses amb arcs de Sant Martí de benzina. Vull dir que eres diferent d'alguna manera. No puc explicar què vull dir. I, encara que pogués, no sé si en tindria ganes.
Image courtesy of National Air and Space Museum
Friday, July 3: Ramp it up: Skateboard Culture in Native America
Interested in flips, grinds and catching air? See the skateboarders of Native America Jam perform on a mini-ramp and show why skateboarding is becoming the most popular sport in Native American culture. Free. American Indian Museum, 12-12:30 PM, repeats at 2 PM and July 4 and 5.
Saturday, July 4: United States Air Force Band: Max Impact
Celebrate the holiday listening to the United States Air Force newest band: Max Impact. The high-energy band is comprised of three of the Air Force’s top vocalists and supported by a five-piece rhythm section. Fusing together today’s hip-hop, pop and urban sounds, Max Impact creates music for any age to enjoy. Free. Air and Space Museum, 6 PM.
Sunday, July 5: A conversation with Thomas Jefferson and his Slave, Betty Hemmings: Culture in Motion Performance
Check out the “Tom and Betty Show” and listen to Thomas Jefferson’s slave Betty Hemmings as she tells about what the former president was really like. The performance features Timmy Ray James as Jefferson and Portrait Gallery staff Jewell Robinson as Betty Hemmings. Free, but seating is limited. For reservations call 202-633-8520 or e-mail NPGPublicPrograms@si.edu. American Art Museum, 4 PM.
To plan your visit or learn more about events and exhibitions at the Smithsonian, go to our companion site, goSmithsonian.com.
Still from Cory Arcangel’s ‘Drei Klavierstücke, op. 11′ via Team Gallery
Team Gallery’s current exhibition is a group show of three video artists from the gallery’s roster: Cory Arcangel, Guillaume Pinard, and Jon Routson. It follows a similar three-person show of abstract work by its artists in January. The exhibition includes a number of video pieces, in both large and small formats, as well as a sound piece by Routson and two prints by Arcangel in his Photoshop series – a similar print was in the New Museum’s triennial, Younger Than Jesus.
Arcangel, Pinard, Routson [Team Gallery]
Arcangel, Pinard, Routson @ Team [This Heart's On Fire]
Installation view of ‘Arcangel, Pinard, Routson’ via Team Gallery
Arcangel, a new media darling, contributed a video titled ‘Drei Klavierstücke, op. 11,’ an arrangement of YouTube footage of “keyboard cats,” a popular YouTube trend where cat owners posted videos of their cats on pianos. Arcangel took clips from a banal but slapstick sensation and edited them so that the cats appeared to play Arnold Schoenberg’s ‘Three Piano Pieces,’ one of the first atonal compositions. The Photoshop prints were made by adjusting the program’s gradient tool, selecting an area to blow up and display as an abstract work of art. Both continue Arcangel’s exploration and mediation of changing technologies and their relationship to the sublime.
Still from Guillaume Pinard’s ‘Avril’ via Team Gallery
Pinard makes short films using Flash animation, creating whimsical, brightly colored landscapes and absurd animal and insect characters that contrast with the violence and decay of the action taking place.
Installation view of Jon Routson’s ‘Spinners’ via Team Gallery
Routson has two pieces in the exhibition. The first is a sculpture that plays books on tape, ranging from respected literature to throwaway thrillers, in a commentary of the glut of entertainment available online without the time for the complete consumption of any one thing. Also shown is work from Routson’s Spinners series, projections of rotating circular images meant to induce unease and nausea, especially when showing images such as Dick Cheney, nipples, or Terry Schiavo.
Cory Arcangel’s ‘Photoshop CS- 84 by 66 inches, 300 DPI, RGB, square pixels, default gradient “Russell’s Rainbow” (turn transparency off), mouse down y=25180 x=15100, mouseup y=1400 x=6400′ via Team Gallery
‘Arcangel, Pinard, Routson’ runs June 26-July 31, 2009 at Team Gallery at 83 Grand St. in New York.
Guillaume Pinard’s ‘Vladimir’ via Team Gallery
Installation view of ‘Arcangel, Pinard, Routson’ via Team Gallery
Cory Arcangel’s ‘Photoshop CS- 84 by 66 inches, 300 DPI, RGB, square pixels, default gradient “Spectrum”, mousedown y=8900 x=15,600, mouse up y=13,800 x=0′ via Team Gallery
Still from Jon Routson’s ‘Spinners’ via Team Gallery
Still from Cory Arcangel’s ‘Drei Klavierstücke, op. 11′ via Team Gallery
Still from Guillaume Pinard’s ‘Provisional End’ via Team Gallery
Installation view of ‘Arcangel, Pinard, Routson’ via Team Gallery
Installation view of Jon Routson’s ‘Spinners’ via Team Gallery
Still from Cory Arcangel’s ‘Drei Klavierstücke, op. 11′ via Team Gallery
Thank you to Lorax for posting this treat of an image in our Botany Photo of the Day Submissions Forum, and for including a brief write-up as well. With the help offered by Lorax's post, Steve Coughlin wrote this entry.
Amaryllidaceae is a family of over 800 herbaceous, perennial, and bulbous species that are distributed broadly throughout the world. Eucrosia is a genus of 8 species endemic to the dry, rocky, western Andean slopes of Ecuador and Peru. Though the type specimen of E. mirabilis was collected in Peru, it has never been recollected there, and recent research conducted by Brian Mathew and Gwilym Lewis reports the plant to be native to southern Ecuador, where Lorax took today's photo.
According to Lorax, E. mirabilis—which means 'wonderful' Eucrosia—is "often referred to as a "lost" species - botanical descriptions exist as far back as 1817, but the type specimen doesn't describe the flower well". She proceeds to write that upon her encountering mirabilis, the plant's "spectacular flowering spike was about 50 cm tall, with white stamens projecting a good 10-15 cm. further than the green umbels. Flowers appeared before leaves after the dry season. It's an Ecuadoran native, thriving in biomes that get a distinct dry season (which is what stimulates blooming)".
The plant, which here hovers as elegantly as the upper part of a cat's eye, has large, fleshy bulbs that are able to survive longs periods of environmental hostility, though often without visible growth. It excels in warm temperatures and well-drained soil, and flowers in late spring and early summer, subsequently growing petiolate leaves that reach up to 30 cm. in width.
Source:
Mathew, Brian and Gwilym Lewis. "Eucrosia mirabilis." Curtis's Botanical Magazine 2.23 (2006): 157-162.
The Buckeye Butterfly (Junonia coenia) is a real visual treat is you can manage to get close enough to take a long look.
I have to warn you that this week there are definately some sneaky pirates, super villains and haunted rock stars hanging around the Museum. Just ask our campers who have been having a blast excercising their creativity in Super Heroes and Heroines, Treasure Hunt, Summer Time Rock Out and Clay Play.
This week:
Treasure Hunters have been on a mission to discover Black Beard's treasure.
Super Heroes and Heroines are on a mission to space and building their secret headquarters.
The Summer Time Rock Out band has chosen a name, perfected their smash hit and are gearing up for their big performance.
In Clay Play the budding sculptors made masks, built bird's nests and enjoyed the process of using clay.
Make sure to visit our flickr page to see updated pictures from camps as the weeks go on.
Embed this widget
